fletxa

f
Arquitectura

Element arquitectònic propi del gòtic.

Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal. Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules. Al s. XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana. El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s. XVI. Al s. XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament; n'és un exemple la de la catedral de Barcelona.