flor d’avellana

Oxalis pes-caprae (nc.)

f
Botànica

Planta herbàcia de la família de les oxalidàcies, de 8 a 15 cm d’alçària, amb fulles trifoliolades, que arrenquen directament de la base, i amb flors grogues o blanques, agrupades en umbel·la sobre un llarg peduncle.

Es fa principalment en hortes i vergers.