Pesava 72 grans florentins (3,528 grams) i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S. Ioha-nnes B. Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei. Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada. Això explica que fos molt imitat. Al s XIV molts estats, moltes senyories i moltes ciutats lliures el reproduïren per tot Europa (sense comptar-hi moltes altres monedes que en prengueren el nom, bé que amb distinta tipologia), tant a Itàlia i als Països Baixos com a Polònia i, especialment, a Alemanya i a Hongria. Al s XIV, però, la influència creixent del ducat venecià reduí la importància del florí, el qual tanmateix, perdurà encara a la corona catalanoaragonesa i al Bearn, principalment.
m
Numismàtica i sigil·lografia