fluídica

f
Tecnologia

Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..

La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament. El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat. Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el raig a girar i l’atreu cap a la paret. A partir d’aquest fenomen hom pot realitzar funcions com l’amplificació, el comandament “tot o res”, etc., i per tant pot substituir en algunes aplicacions els dispositius electrònics per dispositius fluídics. El seu principal avantatge està en el fet que són insensibles a les condicions ambientals més severes, a diferència dels sistemes electrònics que resulten afectats per causa de les temperatures elevades, les vibracions i les radiacions ionitzants; tampoc no necessiten entreteniment i, en no utilitzar contactes elèctrics, eviten els perills d’incendis i deflagracions. Els temps de resposta, però, són molt més llargs en fluídica que en electrònica, i per a realitzar una mateixa funció, els sistemes fluídics són més cars que els electrònics. Els sistemes fluídics són útils com a complement d’un sistema pneumàtic, perquè utilitzen el mateix medi. Els components elementals dels circuits fluídics realitzen funcions simples, lògiques o analògiques. Hom distingeix els components actius, proveïts d’una alimentació contínua de fluid sota pressió, que són capaços d’amplificar un senyal, dels components passius, que només combinen senyals de comandament.

Els components fluídics sense peces mòbils són constituïts per uns fins canals obtinguts per gravació en unes plaques de materials diversos (plàstic, metall, vidre, ceràmica). Els components fluídics amb peces mòbils es realitzen amb l’ajuda de membranes, vàlvules o corredores. Els sectors aeronàutic i astronàutic han estat els primers on hom ha aplicat aquestes tècniques. S'han fet servir en els sistemes de pilotatge de ginys i satèl·lits, en el control i regulació de turboreactors, etc. En el camp de les màquines eines, la fluídica ha aportat solucions interessants als problemes de regulació i de seguretat. Així mateix, la seva insensibilitat a les radiacions els fa particularment aptes per a usos en la indústria nuclear.