Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms. És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt emprat en els camps de la metal·lúrgia i la mineralogia entre d’altres, en diferents proves de diagnosi. En radiologia una pantalla recoberta de tungstat de calci (fluorescent) permet l’examen dels teixits profunds del cos per mitjà dels raigs X. En el laboratori clínic hom la utilitza per tal de detectar antígens específics aplicant, sobre preparats de cèl·lules de la sang o talls histològics, fluoresceïna que s’uneix a anticossos específics (immunofluorescència).
f
Física
Medicina