Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic. L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics. De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats paral·lels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut. És freqüent la macla d’interpenetració. Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18. És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament; de vegades el color es distribueix en zones paral·leles a les cares del cristall. És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre. Els jaciments són sobretot d’origen primari. És abundant a la natura, i hom la troba com a ganga en nombrosos filons, quasi sempre associada al quars, a la calcita, a la dolomita o a la baritina; com a mineral hidrotermal tardà, hom la troba en cavitats i esquerdes granítiques i en les pegmatites. És anomenada també espat fluor . És emprat gairebé exclusivament com a fundent metal·lúrgic. Als Països Catalans hi ha jaciments a la Selva (Osor, Vidreres), al Baix Llobregat (el Papiol) i al Conflent (Escaró, Saorra i Boera).
f
Mineralogia i petrografia
fluorita
© Fototeca.cat
Fluorur de calci, CaF 2 .