Al s. XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen (s. XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera. La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera (erigit el 1353), i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona. Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona (1505), adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé aviat, probablement en ésser traslladat a Tarragona. Aquesta obra, coneguda amb el nom d' obra de Fluvià o de Santa Llúcia , correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.