El llit fluvial és el lloc per on corre o ha corregut el cabal d’aigua del riu, i té una forma i unes dimensions variables: prop del naixement del riu té forma de V, a la part mitjana la té semicircular, i al final és més ample que profund. Com que el cabal d’un riu és variable, també ho és el llit: durant el Pliocè i el Plistocè els cabals i els llits canviaren molt, i es construïren, en molts casos, terrasses sobre els llits. Així com el llit es forma per l’erosió vertical del riu, la vall fluvial es forma per l’erosió lateral; la forma general de les valls fluvials és la d’una V, les branques de la qual s’obren progressivament davant l’impuls de l’erosió fluvial. Cada vall consta de dos vessants solcats per nombroses valls afluents, que s’estenen des de la línia divisòria, entre valls contigües, fins al llit fluvial. La forma i l’evolució de la vall depèn molt de la natura del terreny i dels fenòmens tectònics. El conjunt de totes les valls fluvials determina la xarxa hidrogràfica, que és molt dinàmica i canviant, especialment mitjançant les captures fluvials. L’erosió fluvial depèn del cabal del riu, de la litologia del terreny, del clima i de la velocitat de l’aigua; en menor proporció, hi intervenen també els materials transportats pel riu, o càrrega fluvial; l’erosió és particularment intensa a la part alta dels rius. El transport fluvial afecta els materials del fons del llit i també els que són en suspensió o dissolts. La major part de l’energia cinètica dels rius es gasta en l’erosió i el transport de la càrrega de fons (materials acumulats al llit), que s’efectua gràcies als corrents de turbulència de l’aigua; és en les grans revingudes que l’erosió i el transport es manifesten intensament. El transport predomina en el curs mitjà del riu. La sedimentació fluvial és en equilibri amb l’erosió i el transport, i gràcies a ella es formen les planes al·luvials, els deltes, etc. El cicle normal de l’erosió fluvial tendeix a transformar el relleu emergit en peneplà; aquest cicle és alterat o interromput per diverses causes, entre les quals es destaquen les d’origen tectònic, i àdhuc pot esdevenir-se que el cicle fluvial s’inverteixi.
adj
Hidrografia