Els nodes hi representen senyals o variables, i les branques, relacions entre variables. La fletxa que porta la branca indica el sentit del flux del senyal, i la lletra associada, el factor de multiplicació (transmitància) que experimenta el senyal del node d’origen. La variable corresponent a un node dependent pren un valor igual a la suma dels senyals incidents. En conjunt, el fluxgrama representa un sistema d’equacions algèbriques lineals del tipus
y1(t) = a1 1y1(t) + a1 2y2(t) + ... + a1 n y m (t)
y2(t) = a2 1y1(t) + a2 2y2(t) + ... + a2 n y n (t)
y n (t) = a n 1y1(t) + a n 2y2(t) + ... + a n n y n (t).
Aquest sistema pot ésser resolt gràficament aplicant la fórmula de Mason al seu fluxgrama: d’aquesta manera hom pot trobar el determinant del sistema per mètodes topològics segons l’expressió
D = 1-εLi + εLiLj - εLiLjLk + — — —,
essent Li la transmitància del bucle i; el primer sumatori s’estén a tots els bucles del graf; el segon, a tots els parells distints de bucles sense cap node en comú; el tercer, a totes les ternes; i així successivament. El fluxgrama també rep els noms de fluxgrama de senyal i graf de fluència. Altres termes que s’hi relacionen són l'ordinograma, emprat en programació, i el diagrama de procés, emprat en planificació i en processos de fabricació.