La seva situació al centre del Tavoliere di Puglia, lloc d’encreuament de vies de comunicació, n'ha afavorit el desenvolupament, fins al punt que ha esdevingut el primer centre distribuïdor de gra (blat) del Mezzogiorno adriàtic italià. És una ciutat d’aspecte modern, reconstruïda després del terratrèmol del 1731. L’àrea central és compresa entre la Via Arpi i el Corso Garibaldi, amb el centre administratiu a la Piazza Cavour i el comercial al Corso Giannone. Cap a l’est hi ha el Piano delle Fosse (on és emmagatzemat el blat), que separa del nucli urbà una àrea d’eixample modern. A més de l’activitat comercial, destaca l’agrícola, amb producció d’hortalisses i de fruita i amb conreus d’oliveres i de vinya. Hi ha fàbriques de cel·lulosa, d’elaboració de tabacs i de preparació de productes agrícoles. És seu episcopal. El primer esment històric data del s XI. Fou residència preferida de l’emperador Frederic II.