El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan (festes de Sant Joan), antiquíssim i propi de tot el món occidental (foc), és estès arreu dels Països Catalans; hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de col·lectives als barris i els pobles (aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere). Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan; això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els Focs de Sant Joan. Tenen característiques pròpies les de les comarques pirinenques, des de l’Alta Ribagorça a Andorra: hom planta al centre de la plaça un gran arbre guarnit amb ginesta per a cremar-la; els fallaires (fadrins del poble) surten cap a les muntanyes properes i, quan el batlle encén la foguera, encenen arbres més petits (falles o fares), i baixen fins a un lloc proper, d’on es dirigeixen a la plaça en processó, després de saltar per damunt d’altres fogueres, i llencen les falles a la foguera grossa.
A la ciutat d’Alacant, el costum d’encendre fogueres la nit de Sant Joan havia adquirit el caràcter de gran festa urbana, i l’any 1928 sorgí la iniciativa de donar-li un plantejament similar a la de les falles (falla), que se celebra a València entorn de la diada de Sant Josep. De fet, la transformació consistia a convertir les piles informes de materials combustibles en estructures decoratives, amb ninots (ninot) corporis, de traça grotesca, disposats en escenes d’intenció satírica. El mateix 1928 ja foren plantades deu fogueres (el nom s’hi mantenia per no rompre la tradició local i alhora per distingir-la de la de les falles); el 1929 foren vint, i fou creada una comissió gestora, que s’encarregava d’articular l’activitat de les diverses comissions de fogueres. El 1932 la comissió gestora elegí una bellea del foc, anàloga a la fallera major; i cada foguera designa una bellea del foc particular. Actualment les festes duren del 21 al 29 de juny, i el programa comporta desfilades folklòriques i humorístiques, actes religiosos i espectacles de pirotècnia. A part les fogueres (que tenen una organització gairebé idèntica a la de les falles, amb comissions de fogueres, sistemes de recaptació de diners per cotització dels veïns, etc.), s’hi instal·len també barraques, com a centres provisionals de promoció de festa. Tant les fogueres com les barraques publiquen els corresponents llibrets (llibret), generalment bilingües, amb texts literaris de to còmic.