Llevat d’unes 50 ha del sector occidental dedicades al secà (garrofers i oliveres), la resta és regada amb aigua de la séquia de Montcada (350 ha) a través de les de la Ratlla, Mitgera i Catalana, i també amb aigua de pous (200 ha). Hi predominen les hortalisses en conreu intensiu (melons, patates, blat de moro, etc), i al regadiu occidental hi ha unes 200 ha de tarongers (nàvel). Hi ha ramaderia estabulada (bestiar boví i porcí). La principal empresa industrial és una fàbrica de sacs de jute; hi ha també petites indústries del moble, químiques i de la construcció. L’antic pes de l’agricultura ha minvat (12% de la població activa); hi ha un predomini del sector industrial (40%) i el de serveis, més dinàmic però el darrer. La població s’ha triplicat en el decurs del s. XX. Al sector oriental abunden les alqueries. El poble (6 031 h agl [2006], foiers ; 19 m alt.) és prop de l’antiga carretera de Barcelona a València; té baixador del ferrocarril de via estreta de València a Rafelbunyol. L’església parroquial (Santa Maria), que tingué jurisdicció sobre Meliana, Albalat i Vinalesa, fou iniciada el 1730 segons plans de Josep Mingues. Antic raval islàmic conquerit per Jaume I el 1237 i donat a Roderic Eiximèn de Llucià, fou poble de senyoria fins a la fi del s. XIV, que passà a la corona. El terme comprèn, a més, el barri i antic hostal de la Venta del Sombrerer, el llogaret de Cúper i el despoblat de Macarella.
L’església parroquial de Santa Maria de Foios (s XVIII)
© Fototeca.cat