La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica. La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca. Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica, la més antiga dintre la tradició lingüística del català. D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la fonètica acústica o genèmica, actualment la més desenvolupada i la més característica. Finalment, si s’orienta cap a la recepció de l’oient, és anomenada fonètica auditiva. Tanmateix, aquestes perspectives d’estudi, tot i produir criteris classificadors diferents, mai no alteren la visió general sobre l’estructura fonològica de les llengües. Unes altres orientacions són aplicades a l’evolució de les realitzacions fonemàtiques en el decurs del temps, tot indicant les lleis i les causes que expliquen cada fenomen (fonètica històrica), a la descripció dels trets distintius que componen l’estructura fonològica d’una llengua (fonètica descriptiva), a la comparació material entre diverses variants lingüístiques o dialectals (fonètica comparada), a la determinació de les fonts orgàniques productores de la parla humana i de les pertorbacions que poden experimentar (foniatria), etc. Als Països Catalans l’activitat científica dins una concepció moderna de la fonètica començà amb alguns treballs dispersos de J.Arteaga, amb el llibret de B.Schädel Manual de fonètica catalana (edició catalana, 1908) i, més àmpliament, amb la posterior creació d’un laboratori de Fonètica Experimental a l’Institut d’Estudis Catalans, del qual fou director P.Barnils. A més de l’obra d’aquest darrer i d’alguna atenció, més aviat passatgera, de Pompeu Fabra, hom publicà revistes especialitzades (La Paraula, El Parlar i Estudis Fonètics), totes d’una vida molt curta. A conseqüència de la guerra civil de 1936-39 restà interrompuda l’activitat en aquest camp, fins a la represa, en el terreny descriptiu i sota uns criteris fonològics, d’A.M.Badia, E.Alarcos, R.Cerdà i alguns altres.
f
Fonètica i fonologia