fonèvol

m

Història

Militar

Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.

Consistia en una biga giratòria; en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap. Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria.