Thomas A. Edison fou el primer a aplicar (1877) la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica en forma de traç espiral, de tal manera, que una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc així format tornaria a vibrar com amb el so original, el reproduiria i el faria audible. Aquest aparell reproductor fou anomenat fonògraf, i després de diversos perfeccionaments començà a ésser explotat comercialment als EUA vers l’any 1887 (Columbia Phonograph Company).
Al cap de poc temps Emil Berliner inventà un procediment d’enregistrament i de reproducció del so basat en una superfície plana i circular (disc) i un aparell per a reproduir-lo (gramòfon).