Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per coalescència contextual de dos fonemes o més, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per préstec a partir d’una altra llengua.
Així, el fonema llatí /g/, pronunciat en contacte amb vocal velar (gula) i palatal (gelu), ha produït dos fonemes en català: /g/ (gola) i /ž/ (gel).