L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió. Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals. Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió: d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de 370 000 milions de dòlars a uns dos bilions de dòlars. De producte restringit a públic professional i persones riques passaren a ésser un dels protagonistes del sistema financer i també de la crisi que esclatà als EUA amb les hipoteques d’alt risc, ja que adquiriren massivament actius vinculats a préstecs d’aquest tipus i derivats financers d’aquesta mena. De fet, alguns dels primers senyals d’alarma del sistema financer arribaren amb la fallida al juny del 2007 d’alguns d’aquests hedge funds especialitzats en actius derivats d’hipoteques propietat del banc d’inversió Bear Stearns.
m
Economia