El fons és destinat a crear infraestructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres. Els tractats bàsics d’ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes de constitució; Yaoundé I (1963) i Yaoundé II (1969), Lomé I (1975) i Lomé II (1979). L’ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de subvencions, préstecs especials i capitals de risc. Hom destina una part de les subvencions a compensar les caigudes de preus de productes primaris d’exportació mitjançant la rebaixa del cost dels préstecs del Banc Europeu d’Inversions. El FED no té personalitat jurídica desvinculada de la CEE però té autonomia financera.