És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa. La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua. En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar. En el seu recorregut (uns 180 m de longitud total), consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi (crustaci troglodita capaç de viure indistintament en aigua dolça o salada, present en grans quantitats), galeria del Myotragus (bòvid endèmic de Mallorca extingit les restes del qual indicarien que la cova hauria emergit en un període anterior, probablement durant la darrera glaciació), galeria del Nord i galeria del Nord-est. La cova era coneguda des d’antic i n’hi ha referències escrites del 1738. Les primeres prospeccions arqueològiques daten de 1998-2000, quan s’efectuaren immersions subaquàtiques que detectaren gerres mallorquines i restes de sínia, que indicaven que el lloc era utilitzat antigament per a l’extracció d’aigua, i prop de 200 àmfores romanes. Resten per identificar un conjunt d’unes 200 àmfores més detectat al sector més profund de la cova. S’ha interpretat la gran acumulació d’àmfores com a indici de la probable funció de la cova en època romana de punt per al proveïment d’aigua potable per a embarcacions en el transcurs de rutes comercials, atesa la seva proximitat a la costa. Per l’alt contingut en clor d’aquestes aigües s’ha especulat també que el lloc podria tenir una funció com a santuari relacionat amb propòsits curatius i medicinals. Considerada la cova submergida amb restes arqueològiques més important d’Europa, presenta unes grans dificultats per a la prospecció. L’any 2020 el Projecte d’Investigació Arqueològica Subaquàtica a les coves de Mallorca n’inicià una segona fase d’exploració.