El poble (1.800 m) és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu (1.000 ha), al sector més oriental del Carlit. L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu. El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya. El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu, on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu, imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló (són notables les processons de trasllat de la imatge: el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el baixar, i el diumenge de la Trinitat, el pujar.
Vista de l’estació d’esquí de Font-romeu
© JoMV
L’actual edifici, prop de la font considerada miraculosa que des de temps molt antic ha atret els pelegrins, damunt l’oratori i la capella primitius, és obra del 1685 (el cambril, del 1702); l’altar major és un notable retaule de Josep Sunyer, amb escenes de la troballa llegendària de la marededeu. A partir del començament del segle XX el poble esdevingué un centre de turisme d’alta muntanya. Fou declarat estació climàtica el 1908; el 1914 la Compagnie du Midi de ferrocarrils hi bastí el luxós Grand Hôtel; el 1922 hom hi creà el Centre Francès d’Helioteràpia, el primer d’aquest gènere a França. Però el seu desenvolupament turístic s’ha accelerat els darrers decennis i és un centre important d’esports d’hivern. A l’estiu arriba a tenir 20.000 habitants. El 1968, hom hi bastí un complex esportiu format per un centre d’entrenament en altitud i un liceu, segons plans de Roger Taillibert.
El Centre National de la Recherche Scientifique hi bastí el forn solar més gran d’Europa, amb una potència de 1.000 kW, i l’aire, sec, de l’indret hi ha permès la creació d’un Centre de Recerca Astronòmica, dependent de l’observatori de París.