Es troba a l'altiplà de l’Alforí, lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent (al S) i els contraforts de la serra Grossa (al N). És drenat pel barranc de Gorgorróbio (a la capçalera del riu Clariano) i per la rambla de Fontanars (a la capçalera del riu de Cànyoles). A la part més muntanyosa, hi ha més de 3 000 ha de terreny forestal (pineda i matollar, sobretot). Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons. Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris. La ramaderia (bestiar oví, cabrú i porcí), l’apicultura, la fabricació de rajoles, i també la de farina, pinsos i oli completen les activitats econòmiques. La població, que assolí el màxim nombre d’habitants l’any 1950 (1 279 h), ha experimentat des d’aleshores una progressiva disminució. El poble (911 h agl [2006]; alforiners; 628 m alt.), situat al centre de l’altiplà, esdevingué el 1927 el cap d’un nou municipi, format amb la part occidental del d’Ontinyent. Té una església dedicada a la Mare de Déu del Roser, antiga ermita eixamplada vers 1870. La població disseminada forma alguns veïnats, com el Poblet, les Cases de Vidal, Jordà, les Cases de Cubells, Tortosa i Torrevellisca.