Documentalment, el més antic és Gil Fontanet, casat a Barcelona el 1484. En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona; el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè. El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo. Per al monestir de Pedralbes feu (1514) les vidrieres i la rosassa del cor. El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista. També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet (Ivorra? — Barcelona ~1550), de parentiu desconegut amb l’anterior, i el seu fill. Documentat ja el 1509, el 1518 contractà una vidriera per a la seu de Girona, on tingué per fiador Joan de Borgonya. El 1522 feu les tres vidrieres de l’absis de Sant Just i Sant Pastor, a Barcelona, clarament renaixentistes. El 1524 i el 1529 fou obrer de la confraria dels freners. En 1540-41 compongué les vidrieres del Pi. Des d’aleshores es fa difícil de distingir la seva obra de la del seu fill Jaume Fontanet, autor, a Barcelona, de tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555); fou autor també d’un retaule i de tres vidrieres per a Sant Miquel, a Molins de Rei.