És terra d’al·luvió, d’una gran fertilitat: hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters (pereres i presseguers); antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya. Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions. És regada per l’antiga séquia de Fontanet, que pren l’aigua a Vilanova de la Barca. És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre. Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge.