Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells. Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials. Eren aplicats els Usatges, les Responsiones de Jaume I al verguer Perpinyà (de data insegura), les pragmàtiques de Pere III (1351) i de Martí I (1398) i les constitucions de Jaume II a la cort de Girona (1321) i de Ferran I a la de Barcelona (1413). Al bisbat de Girona, per raó d’especial privilegi i consuetud, calia que el bisbe donés llicència per a l’obertura d’aquest procés. Ben sovint se'n feu ús amb finalitat política. Pere III l’utilitzà contra la casa de Cabrera i els seus valedors, més tard contra el vescomte de Rocabertí i finalment contra el comte d’Empúries. Ferran I el seguí contra valedors del comte d’Urgell, abans de decidir la convocació de l’Usatge Princeps namque contra Jaume el Dissortat.
m
Història del dret català