La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps. Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K. Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita. Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats negres els quals no retenien la matèria i l’energia que els arribava a sobre, sinó que fluïen a través d’ells i anaven a parar en una altra regió de l’espaitemps, on apareixien com a matèria i radiació normals, expandint-se a partir d’un altre punt singular de l’espaitemps, el forat blanc. La comunicació entre els dos tipus de forats fou batejada amb el nom de pont d’Einstein-Rose. Encara que alguns autors han volgut creure que aquests forats blancs existeixen, i fins i tot han pensat que l’explosió originària de l’Univers fou precisament un d’aquests forats, actualment hom tendeix a pensar que a diferència del que s’esdevé amb els forats negres, els blancs no serien sinó construccions matemàtiques sense existència real.
m
Astronomia