És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat. La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab, durant els anys setanta. En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat. Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol. Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura (106 K) i una densitat inferior a la del seu entorn (d’1,5 a 3 vegades). Als forats coronals es genera una gran quantitat de vent solar a alta velocitat, amb velocitats típiques de 700 km s- 1, mentre que a les regions tancades es genera el vent de baixa velocitat (300 km s- 1). En apropar-se el mínim solar, els forats coronals s’estenen cap a l’equador ocupant una fracció important del disc solar, per a després tornar-se a encongir cap als pols, quan el cicle s’acosta al següent màxim. El fet de descobrir que els forats coronals són l’origen dels corrents recurrents d’alta velocitat (CIR) del vent solar ha permès resoldre parcialment el problema de la física de la relació Sol-Terra, tot i que encara no se sap per què s’originen als forats coronals. En els models clàssics de Parker el vent solar és conduït per la pressió tèrmica del gas coronal calent, però això no és aplicable als dolls d’alta velocitat. Tanmateix, es desconeix com es calenta el plasma coronal per tal que arribi a assolir temperatures de prop del milió de graus.
m
Astronomia