forca

f
Dret penal

Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.

A la part superior hom col·locava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus. En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils; els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral. La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort. A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832, que Ferran VII la substituí pel garrot. Era tinguda com un signe extern de la jurisdicció baronial. Encara al començament del segle XIX, abans de l’abolició de les senyories jurisdiccionals, quan els barons prenien possessió de llurs estats feien la cerimònia simbòlica de plantament de forques.