La deformació plàstica del metall és possible per l’existència de dislocacions en l’estructura cristal·lina. La forja modifica l’estructura del metall deformant-ne i fraccionant-ne els cristalls, i produeix, així, una millora en el conjunt de les seves característiques mecàniques, sobretot pel que fa a la resistència a la corrosió. La forja és el sistema més antic de conformació de metalls. En la farga catalana hom forjava el masser per tal de formar els lingots, per mitjà del mall i l’enclusa. El mall, martell de grans dimensions, era mogut per una roda hidràulica que feia girar un arbre, el calaibre, proveït a l’altre extrem d’una argolla de ferro, la bota, amb quatre claus, les palmes, que feien moure el mànec del mall. El conjunt de pedres, fustes, etc, que sostenien la boga o punt de recolzament del mall rebien el nom de soqueria. L’enclusa era formada per una gran pedra clavada a terra, sobre la qual hom col·locava dues peces de ferro massís, la dema i el demet. El sistema de forja emprat en la farga catalana és l’anomenat de matriu oberta igualment com l’emprat pels ferrers. Per a peces grans hom empra el sistema de martinet, en el qual dues matrius, l’una en el martinet i l’altra a l’enclusa, donen la forma a la peça. La forja amb premsa es diferencia de l’anterior pel fet que la deformació és produïda per compressió lenta de l’escalaborn entre ambdues matrius en una premsa hidràulica. Actualment, hom forja peces de grans dimensions, amb una massa que pot arribar a les 250 tones. A partir del 1970 hom ha introduït els escalaborns sinteritzats, molt fàcils de deformar i que milloren considerablement llurs propietats mecàniques després d’ésser forjats.
f
Tecnologia