Manera que cal emprar per a exterioritzar o materialitzar un acte, un negoci, una norma jurídica, etc, amb exclusió de totes les altres possibles.
Constitueix una exigència que cal complir de tal manera que, en certs casos, la seva validesa depèn de la seva observança (forma essencial o ad solemnitatem) o fins i tot la mateixa existència d’un dret (forma constitutiva).