forma

f

Lingüística i sociolingüística

Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.

Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió (on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica) i al nivell de contingut (on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut)