El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment. Per a Plató, la forma (eîdos), l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals (de les quals els objectes són còpies o reflexos), i és percebuda per l’enteniment. Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma (eîdos, morfé), determinant, ambdós inseparables (el real és el compost d’ambdues), però compresos com a distints per la raó; coincideix amb Plató a atribuir realitat objectiva al concepte amb què la ment pensa la forma o essència de les coses. En l’escolàstica, la reflexió sobre el tema originà la doctrina de l'hilemorfisme com a expressió de l’adequació metafísica entre matèria primera i forma substancial.
f
Filosofia