Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques, que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita. Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII. Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII. Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues; aquesta pràctica constituïa l'ars dictandi. Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules, seguit de la paraula et caetera. L’abús de les fórmules, encara que resolia el problema de la manca de preparació jurídica dels notaris i escrivans, provocava l’encarcarament de l’estil del document, la repetició de conceptes i un estancament del dret. L’ús de les fórmules fetes es mantingué més temps potser entre els juristes eclesiàstics.
f
Diplomàtica i altres branques
Història del dret