Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa (la cara de l'ore) per tal de facilitar l’extracció del producte final. El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro. La paret contrària a la cara de l'ore, el piec del foc, era la més consistent i on hom aplicava la tovera. Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues—, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C. La tovera anava connectada amb la caixa de vents, on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l’estrangulació del conducte d’entrada. Per l’efecte Venturi es produïa un arrossegament d’aire a través dels ventalls, que arribava a la caixa dels vents. El forn era carregat amb capes alternatives de mineral de ferro i carbó vegetal, i el producte que hom n'obtenia era molt esponjós i amb un alt contingut de carboni.
m
Tecnologia