Els materials emprats solen ésser el bronze per a l’escultura i l’or i l’argent per a l’orfebreria. Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l’obtenció de peces massisses; el coneixement del buidatge és més tardà. Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes: el de la cera perduda i el de l’arena. El procediment de la cera perduda consisteix en la realització en cera d’un model de l’obra, que restarà destruït en el moment de la fosa. El procediment de l’arena consisteix a modelar l’escultura per peces en caixes d’arena, on és posat el metall líquid; després, les diferents peces són unides.
En la fosa, el buit interior del motlle és anomenat nucli, i és omplert de guix i de rajola esmicolada; i després de la recuita és revestit d’una capa de guix i és colgat de terra per tal que no experimenti cap commoció per obra de la pressió del metall en fusió.