La seva unitat estructural és
que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles. El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril. Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat.