Aquesta emissió, a diferència de la fluorescència, persisteix durant un quant temos després de suprimida l’excitació. Primerament la seva intensitat disminueix segons una funció exponencial del temps (com la fluorescència), i després més lentament, segons una cinètica més complicada. Els espectres de l’emissió fluorescent i de la fosforescent solen ésser idèntics, i la superior persistència de la segona sorgeix del fet que determinats estats electrònics metaestables són “congelats”, i n'esdevé necessària l’excitació tèrmica per a produir l’emissió. Moltes vegades aquests estats corresponen als activadors, presents com a impureses, o a les imperfeccions cristal·lines dels reticles dels semiconductors fosforescents.
f
Física