Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones. Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament. Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc. Una altra forma és per la producció d’un motlle, com quan les aigües subterrànies destrueixen les parts dures de l’organisme i deixen en els sediments el seu motlle buit, que en reprodueix la configuració externa; de vegades aquest moltlle s’omple de substàncies minerals arrossegades pels corrents subterranis i dóna una reproducció de l’organisme que no conserva l’estructura interna. La fossilització més simple en els vegetals és la carbonització, procés que té lloc mitjançant la pressió a què són sotmesos els materials que envolten el vegetal, els quals n'absorbeixen els continents líquids i gasosos i el converteixen en una resta laminar formada per carbó, en el qual fins i tot hom pot observar els nervis més fins de la fulla. Menys corrents i més perfectes són els fòssils que s’han conservat per incrustació en ambre (i altres resines) i en el glaç, en el qual hom ha trobat cadàvers complets de mamífers conservant totes les estructures, com sang, pèl, etc. També dins jaciments petrolífers hom ha trobat restes de rinoceronts perfectament conservats. La identificació d’un fòssil incomplet té lloc per confrontació amb exemplars íntegres o per la relació amb espècies actuals semblants. Els fòssils perfectament coneguts i que permeten d’identificar l’estrat en què hom els troba reben el nom de fòssils característics . Les associacions de fauna i de flora fòssil que es presenten sempre juntes fan evident una edat relativa comuna i reben el nom de biocenosis fòssils . Organismes actuals que constitueixen una relíquia d’importants grups biològics que visqueren en èpoques passades, com el nàutil, i que han sobreviscut fins ara, reben el nom de fòssils vivents . L’acumulació de fòssils és de vegades tan gran, que llur cimentació per minerals origina roques senceres; aquest és el cas de la creta, formada per conquilles de foraminífers cimentades per calcària, i del trípol, en el qual la sílice cimenta closques de diatomees.
m
adj
Paleontologia
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.