Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama. La radiació emesa és dirigida a una cèl·lula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements. En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures (1 700-3 000°C) que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris; en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens. Aquest mètode és subjecte a moltes influències (poca estabilitat de la flama, efectes mutus entre elements emissors, efectes químics de diversos anions, etc) i, doncs, l’exactitud no és gaire gran. Per contra, la sensibilitat és elevada i el volum necessari de solució és molt petit; per això és un mètode extremament útil per a l’anàlisi de traces, en particular de sodi i de potassi en materials agronòmics i biològics, i en anàlisi clínica.
f
Química