Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent: d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar (generalment, durant 40 dies) el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàl·lica o clau o per altres procediments quirúrgics.
f
Patologia humana
Diferents tipus de fractura. De dalt a baix: comminuta, completa, en branca verda i oberta
© Fototeca.cat
Solució de continuïtat d’un os o més consecutiva, generalment, a un traumatisme o, de vegades, a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os (osteoporosi), i en aquest cas hom l’anomena espontània, i sovint és indolora.