Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà (1865) i fou beneficiat de l’església de Sant Carles. Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa. El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela (1887) i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa. Fou el promotor de la construcció del Col·legi de Sarrià, del Col·legi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa. Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà.