Vida i obra
Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat. Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486. És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona.
Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere al·legoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics. En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada, la més interessant, Amor presideix un tribunal que ha de fallar les diferències entre l’autor i la seva estimada. El Raonament és una disquisició amorosa, adreçada en forma de carta i que acaba amb una cançó en castellà. El Sermó d’Amor i Requesta d’Amor recitant una alteració entre la voluntat i la raó són peces similars bé que sense cap mena d’estructura narrativa. L’any 1472 acabà la traducció dels Commentaria tria de primo bello punico de Leonardo Bruni d’Arezzo, segons una versió italiana contemporània atribuïda per Alegre al mateix autor.
Però la seva obra més important és la versió feta, almenys en part, directament del llatí, de les Metamorfosis d’Ovidi amb el títol Los quinze llibres de transformacions del poeta Ovidi, impresa a Barcelona el 1494 però escrita segurament uns quants anys abans, i dedicada a la infanta Joana, filla de Ferran II de Catalunya-Aragó. L’obra conté un interessant epíleg, on Alegre, com a autodefensa, comenta críticament les versions anteriors i justifica la seva, versió lliure, per tal de poder tenir millor cura de l’estil. Aquest és artificiós i imita la sintaxi llatina.
Encara, entre altres obres avui perdudes, escriví una Vida de sant Josafat, publicada el 1495.
Bibliografia
- Badia, L. (1993): Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March. València / Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / PAM.
- Cátedra, P.M. (1981): Amor y pedagogía en la Edad Media (estudios de doctrina amorosa y práctica literaria). Salamanca, Universidad de Salamanca.
- Miquel i Planas, R. (1910): Novelari català dels segles XIV a XVIII. Barcelona, Miquel Rius.
- Recio, R. (1996): “Proceso y significación de la prosificación de un desfile de personajes: el Somni de Francesch Alegre”, dins Walde, L. Von Der; Company, C. i González, A. (ed.): Caballeros, monjas y maestros en la edad media. Actas de las V Jornadas Medievales. Mèxic, Universidad Nacional Autónoma de México / El Colegio de México.
- Sabaté, G. (2003): “Alegorías amorosas en la literatura catalana del siglo XV: el Jardinet d’Orats (BUB ms. 151)”, dins Serrano Reyes, J.L. (ed.): Cancioneros en Baena. II. Actas del II Congreso Internacional Cancionero de Baena. Vol. 2. Baena, Ajuntament.
- Turró, J. (1994): “Officium poetae est fingere: Francesc Alegre i la Faula de Neptuno i Dyana”, dins Badia, L. i Soler, A. (ed.): Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana. Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona, 1988-1994. Barcelona, Curial / PAM.