Vida i obra
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques. Fou un dels escriptors i intel·lectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930: president de la secció valenciana de Nostra Parla (1921), organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana; vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar; un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes (1927) i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra; director de Nostra Novel·la (1930-31); director numerari del Centre de Cultura Valenciana (1935), i col·laborador a la premsa barcelonina, valenciana i madrilenya, entre altres activitats.
Adquirí una gran notorietat com a bibliòfil no solament per la seva tasca en publicacions sinó també al capdavant de la Llibreria Valenciana, que posà en marxa el 1941. Intentà suplir, en la mesura de les seves possibilitats, l’estat lamentable en què es trobava la investigació al País Valencià al voltant de la dècada dels anys trenta quan —com es queixava l’autor en un article publicat a Taula— cap professor de la Universitat de València no conreava temes relacionats amb la història del país. També fou arxiver municipal i cronista de la ciutat de València.
Entre monografies, estudis, llibres de creació i opuscles de diversa mena, publicà més de 50 obres. Entre els seus estudis i treballs històrics destaquen els següents: Panorama històric de la literatura valenciana (1955), Sant Vicent Ferrer (1927), Joan Lluís Vives (1936), Lucrecia Borja y su familia (1942), El Llibre de Mustaçaf y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI (1948), El duc de Calàbria i la seua cort (1958), La catedral de Valencia (1927), La Lonja de Valencia (1935), Valencia y su reino (1965) i El marquès de Campo, capdavanter de la burgesia valenciana (1972). Tots dedicats a algun aspecte de la història del País Valencià, es caracteritzen per l’erudició i per la gran quantitat de dades descriptives.
Com a bibliògraf es poden citar: Pomell de bibliòfils valencians (1929), El bibliógrafo Justo Pastor Fuster (1945), El editor don Mariano de Cabrerizo (1949), La bibliografía en España (1949) i Bibliografía de historias locales relativas al Antiguo Reino de Valencia (1952). Entre les seves obres erudites, sobresurten: La literatura valenciana (1934), Teodor Llorente (1936), l’edició crítica de l’Espill o Llibre de les dones, de Jaume Roig, i Corregudes de joies. El deporte típico valenciano (1957). Una part de la seva obra erudita i dels treballs històrics es localitza en publicacions periòdiques com l’Almanaque deLas Provincias, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Valencia Atracción o Taula de Lletres Valencianes.
La seva poesia dels primers anys quedà recollida a L’espill a trossos (1928) i a Joujou (1933) i es caracteritza per la pulcritud formal i un distanciament irònic que l’acosten a la tradició de Josep Carner i Guerau de Liost. En la postguerra —amb La llum tremolosa (1948), La columna i les roses (1950) i Les taronges amargues (1955)— disminuí la voluntat paròdica i augmenta el component escèptic i la preocupació pel pas del temps. Al principi dels anys trenta estrenà diverses obres de teatre que no arribaren a publicar-se i d’entre les quals sobresurt Lenin: escenes de la revolució russa, escrita conjuntament amb Josep Bolea.
Tot aquest activisme cultural, no limitat a la literatura creativa, ja que també es manifestava en una dedicació contínua a l’erudició històrica o folklòrica i al periodisme, li valgué nombrosos reconeixements acadèmics. Així, fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, de Nova York. Fou també director de la revista de turisme Valencia Atracción.
Bibliografia
- Ballester, J. (1987): “Introducció”, dins Almela i Vives, F.: Obra poètica. València, Institució Alfons el Magnànim., p. 7-26.
- Soler i Godes, E. (1960): Bio-bibliografía de Francisco Almela y Vives. València.