Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic (1759) i hi fou catedràtic i rector. Canonge de València (1766), el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola. Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2 000 treballadors. De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics. El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII.