El 1829 fou nomenat maquinista de la Casa de Caritat i es dedicà a la construcció d’aparells de física i mecànica i d’instruments de matemàtiques. Fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848), i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851). El 1832 construí una esfera copernicana, per encàrrec de l’abat Safont del Col·legi de Sant Pau, que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Escriví, entre d’altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).