Educat a Madrid, escriví sempre en castellà. Formà part de la redacció d'El Liberal com a crític d’art. Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles. Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val), popularitzà el seu pseudònim (Mario d’Ancona) amb obres com ¡Sin justicia!, El soldado de la Paz, etc. És autor d'El milagro de un santo desconocido (1923) i Del reino de los cielos (1924), dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos. També publicà articles en les revistes Cosmópolis (1920) i L’Esfera (1929).
Sembla que, erròniament, li ha estat atribuïda l’autoria d’obres com Gorriones sin nido o Madre, publicades anys després de la seva mort i que podrien ser d’un autor de nom idèntic al pseudònim utilitzat per Arimon.