El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que col·laborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant. El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat. També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals. Com a diputat al Parlament de Catalunya (1932), fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local (1934). El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat. En desacord amb la política municipal del govern republicà durant la guerra civil, dimití d’alcalde al novembre del 1936, bé que a la Generalitat fou vicepresident de la Comissió Reguladora de Preus. Exiliat a Perpinyà (1940), el 1947 s’establí a Prada del Conflent, on mantingué contactes amb l’oposició antifranquista i amb personalitats destacades com ara Pompeu Fabra i Pau Casals. Al principi dels anys seixanta retornà a Malgrat.