Començà publicant poesies a Reus (Diario de Reus, Revista del Ateneo) i a Barcelona (La Renaixença, La Il·lustració Catalana). Publicà Los cants del laletà (1860), Lo ramet de ginesta (1867), Íntimes i quadrets (1886) i d’altres reculls poètics, on sovint adoptà el ritme de les cançons populars, revelant-hi en tots la seva religiositat i una visió idíl·lica del camp.