Ben aviat publicà (1848) un volum de poesia. Per al teatre escriví més de 50 drames i comèdies, alguns dels quals aconseguiren força èxit. A partir del 1859, absorbit per la política i el periodisme (en la línia de Luis González Bravo), deixà de banda la literatura i redactà articles polítics per a El Contemporáneo. Diputat el 1863, ocupà posteriorment el govern civil de Sevilla i les direccions generals de beneficència i d’administració local, i fou secretari del partit moderat que presidia Narváez. Dirigí els diaris Los Tiempos, El Español i, després del 1868, El Diario Español, des d’on féu campanya a favor de l’accés d’Alfons XII al tron. Amb la Restauració esdevingué director general de duanes i fou elegit senador per València i, després, per Alacant. Entre altres, publicà les obres polítiques El rey ha muerto, viva el rey, El primer español i La restauración, i les obres teatrals La paz de Vergara, Los agiotistas, Todo por un padre, El fuego y la estopa, Para dos perdices dos, Un pie y un zapato, A la luna de Valencia, etc.