Inicià la carrera periodística en la revista El Ciclista i el 1911 fou un dels impulsors de la Volta Ciclista a Catalunya. Integrat a la Unió Velocipèdica Espanyola (UVE), el 1912 fou un dels fundadors de l’Sport Ciclista Català, l’entitat ciclista més antiga de Catalunya encara activa. Al juliol del 1912 llançà la primera edició del Butlletí del Sport Ciclista Català, i col·laborà en la revista Stadium i Mundo Deportivo (1916-28). El 1913 participà en la creació de la Festa del Pedal, i el 1920 en la del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona. Fou redactor esportiu de La Vanguardia (1928-48), principalment de ciclisme, però també d’automobilisme, atletisme, vela, hípica i boxa. Escriví les biografies de Marià Cañardo, Jaume Janer, Miguel Bover, Gabriel Saura i Sebastià Masdeu, entre d’altres. Ja mort, l’Sport Ciclista Català instaurà el Trofeu Canto Arroyo, que es perllongà fins el 1966, el Reial Club Marítim de Barcelona instaurà el Trofeu Canto Arroyo de rem i la Volta Ciclista a Catalunya li dedicà una meta volant (1973-93). Rebé la insígnia d’or de la UVE.
Francesc Canto Arroyo (a la dreta)
Arxiu Enric Canto
Periodista esportiu.