Vida
Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català, el 1931 s’instal·là a Barcelona. Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, col·laborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec. El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana; el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que il·lustra el cartell Aixafem el feixisme!. Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com a fotògraf industrial, turístic, publicitari, artístic, i fent reportatges d’actualitat per a revistes i premsa (Revista Destino, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia).
L’any 1953 feu la primera exposició individual dels seus treballs de creació, i durant la dècada de 1960 recorregué l’Estat espanyol fent instantànies turístiques per encàrrec institucional, cosa que aprofità per fer reportatges més personals. Aconseguí reunir un extraordinari arxiu de negatius. També conreà el reportatge sobre l’artesania popular, fent viatges principalment a Amèrica. Les seves imatges il·lustraren un nombre considerable de llibres, especialment de tema artístic o bé reportatges: Barcelona (1954), Tauromàquia (1962), Les cases pairals catalanes (1966), Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970), Cerámica popular española (1973), Los espacios de Chillida (1974), Arquitectura de Sert (1977), El que hem menjat (1981), Veure Barcelona (1984) i els diversos volums d’una Història de l’Art Català (des del 1983), entre molts d’altres.
La fotografia de Català Roca parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, sobretot, l’ambientació humana del tema. Fou considerat, per molts crítics, el fotògraf català més important del segle XX.
Paral·lelament s’endinsà en el món del cinema. Amb Anastasio Calzada Hernández feu els curts documentals La Ciudad Condal en otoño, premi Ciutat de Barcelona 1951, i Piedras vivas, premi Ciutat de Barcelona 1952. Feu la foto fixa de Rapsodia de sangre (1956-57, Antonio Isasi-Isasmendi); aparegué en Ditirambo (1967, Gonzalo Suárez) i feu d’ajudant de Thomas Bouchard en una cinta sobre Joan Miró. El 1967 rodà la sèrie de quinze curts per a TVE, Conozca usted España (16 mm), amb textos de Lluís Romero, i després realitzà documentals sobre diversos artistes (Artigas, Miró, Picasso, Guinovart, Chillida, Mies van der Rohe).
Feu nombroses exposicions i publicà Impressions d’un fotògraf. Memòries (1995). El 1998 R. Román rodà el curtmetratge documental en vídeo Francesc Català-Roca.
Rebé el premi Ciutat de Barcelona dos cops (1951 i 1952), els premis nacionals de les arts plàstiques del Ministeri de Cultura (1983) i de la Generalitat de Catalunya (1991), la Creu de Sant Jordi (1992) i la Medalla d’Or al mèrit artístic (1993), entre altres guardons.
Deixà un arxiu de més de 350.000 fotografies que el 2008 fou donat en dipòsit pels seus fills Andreu i Martí, també fotògrafs, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Al venciment del dipòsit, el 2023 el fons fou adquirit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Altres films
- 1969 Artigas, céramique (curtmetratge documental).
- 1970 Miró-Artigas. Osaka 1970 (Mural ceràmica) (curtmetratge documental); Miró. Osaka 1970 (Peinture murale) (curtmetratge documental).
- 1973 Miró 1973. Toiles brulées (curtmetratge documental); Picasso. Antològica 1881-1973 (curtmetratge documental).
- 1975 Ceràmica mural (IBM) (curtmetratge documental); Primera Exposició Galeria Maeght (curtmetratge documental).
- 1976 Exposició Guinovart. Contorn-entorn (curtmetratge documental).
- 1977 Chillida ceramista (curtmetratge documental); Femme/Woman. A Tapestry by Joan Miró (curtmetratge documental); El peine del viento (curtmetratge documental).
- 1978 Miró-Claca. “Mori el Merma.” (migmetratge documental).
- 1979 Guinovart. Fundació Uralita (curtmetratge documental).
- 1980 La Col·lecció Uriach (curtmetratge documental).
- 1987 El pavelló Mies van der Rohe (curtmetratge documental).
Bibliografia
- Garcia i Ferrer, J.M. i Martí i Rom, J.M.: Català-Roca. Cineclub de l’Associació d’Enginyers, Barcelona 1989; Català-Roca: apunts. [Premi de Cultura de la Generalitat 1989 al millor videograma en català.]
- París, J. (coord.): Els Dalí de Català-Roca, Fundació Caixa Tarragona / Museu de Valls, Tarragona 2004.
- Permanyer, L.: “Català-Roca, quan la fotografia es transforma en art”, Cultura, núm. 31, 1992, p. 12-21.
- Vallbona. R.: “Francesc Català-Roca al segle de les llums”, Cultura, núm. 8, 1987, p. 38-41.